Sopa freda de tomàquet i síndria

Aquesta recepta té unes tres versions: la de crema, la de sopa i la de còctel. La base és la mateix per a totes elles. 
Més consistència per la crema, doncs ens la menjarem amb cullera; més lleugera per la sopa, sobretot si la serviu en una copa o got, o sigui que hi haureu d’afegir una mica d’aigua freda i un raig de vodka, ginebra… si voleu un còctel. Totes les versions són bones i refrescants per un estiu calorós com el que tenim enguany. 

SOPA FREDA DE TOMÀQUET I SÍNDRIA 

Ingredients: 1 quilo de síndria neta, 1 quilo de tomàquets, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre i unes fulles de menta fresca. 
Opcional: aigua freda i / o licor. 

Posareu en un bol el tomàquets netes i tallats a bocins més aviat petitons, la síndria també tallada i neta de llavors, un pessic de sal, un polsim de pebre mòlt i l’oli d’oliva, ho triturareu fins que quedi ben emulsionat i ho tastareu per si cal rectificar abans de passar-ho pel colador “xino”. 
Si voleu servir-la amb un copa o got segurament necessitareu afegir-hi una mica d’aigua freda per fer-la més lleugera, però no us passeu. La reservareu a la nevera fins el moment de servir-la. 

Heu de calcular que us sortirà un 1 ½ litres de sopa (més o menys). Per poder apreciar millor el seu gust cal traure-la de la nevera una ½ hora abans de servir-la. Decorareu la copa amb unes fulles de menta. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat. Si voleu servir-la com a còctel podeu posar-hi un raig de licor tipus: vodka, ginebra, rom blanc...)

Coca de carbassó, tomàquets cirerol i pesto

Crec que les carbassoneres i les tomaqueres cirerol són unes de les plantes més productives d’un hort, doncs a mig estiu la seva producció és un “non stop”. Podeu cuinar-les de moltes maneres, però fer-ne un coca és un molt bona solució, ja que és fàcil, ràpid i saludable. 

COCA DE CARBASSÓ, TOMÀQUETS CIREROL I PESTO 

Ingredients: 1 massa finíssima de pizza de 260 grams, 200 grams de carbassó net, 6 cullerades de postre de salsa pesto d’alfàbrega, 10 (+ o -) de tomàquets cirerol, sal, pebre i oli. 

La base d’aquesta coca pot ser de qualsevol tipus de massa, però com més fina millor, almenys pel meu gust. 
Escalfareu el forn a 200º i mentrestant preparareu la coca. Cobrireu la massa amb la salsa pesto d’alfàbrega, damunt i repartireu les rodanxes de carbassó tallades amb la mandolina i el tomàquets cirerol oberts per la meitat, salpebrareu i ruixareu amb un rajolí d’oli d’oliva. 
L’enfornareu uns 15 minuts, més o menys, tot dependrà del tipus de massa amb el que treballeu. Normalment faig la coca sencera, però per la foto (com no tinc un safata tan gran) n’he fet dues de llargues. 
 Serviu-la calenta acompanyada d’unes fulles de ruca o enciam. Quantitat per 4 racions.

Tirabuixons amb salsa de pebrot vermell i farigola

No us agrada la sonoritat que té la paraula tirabuixó? a mi m’encanta i em recorda com han canviat les coses al nostre país, ja que a la meva infantesa els únics tirabuixons que jo coneixia (no sé vosaltres) eren els que em feia la meva mare els dies de celebracions importants. 

TIRABUIXONS AMB SALSA DE PEBROT VERMELL I FARIGOLA 

Ingredients: 200 grams de tirabuixons, 8 cullerades soperes de salsa (aprox.) i cibulet. 

Posareu a coure els tirabuixons en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre els heu de coure al dente, almenys pel meu gust. 
Posareu la salsa de pebrot vermell i farigola en el mateix bol o safata on tingueu pensat servir la pasta, hi vesareu, damunt, els tirabuixons escorreguts, barrejareu amb cura de no trencar-los i hi afegireu cibulet tallada petitona. 

Servireu el Parmesà ratllat en un bol, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu, però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua. 

Els tirabuixons, normalment els trobareu amb el nom de fusilli.

Pastís de mató en fred

Pastís molt adient per un dia que tingueu convidats, doncs és fàcil de fer, està boníssim i el podeu preparar el dia abans. 

PASTÍS DE MATÓ EN FRED 

Ingredients: 170 grams de galetes, 90 grams de mantega, 500 grams de mató, 170 grams de sucre, 200 mil·lilitres de crema de llet (nata per muntar), 1 cullerada de postre de canyella i 1 cullerada de postre de pasta concentrada de vainilla Bourbon. 

Triturareu les galetes Maria (les de tota la vida) -tan fines com pugueu, doncs com més fines siguin les engrunes millor us anirà a l’hora de integrar-les amb els altres ingredients- i les barrejareu amb la canyella i la mantega fossa. 

Folrareu la base d’un motllo desmuntable de 22 centímetres de diàmetre amb paper sulfurat i l’untareu, la base folrada i el laterals, amb mantega o amb oli vegetal. Cobrireu el fons del motllo amb massa de les galetes triturades i barrejades amb la mantega i la canyella, la repartireu equilibradament pressionant bé perquè quedi ben anivellat i posareu el motllo a refredar a la nevera. 

Deixareu escórrer el mató, fins que no tregui gota de suc a la nevera. Muntareu la crema de llet amb el sucre i la reservareu a la nevera. En un bol barrejareu el mató escorreu amb la pasta concentrada de vainilla, hi afegireu la nata muntada que heu reservat a la nevera i barrejareu tots els ingredients amb una espàtula de silicona. 
Vessareu la barreja sobre la base que havíeu preparat, l’allisareu i el posareu 2 o 3 hores al congelador. Passat el temps el traureu del congelador i abans de posar-lo a la nevera el desemmotllareu. Passareu un ganivet pels laterals del motllo, l’obrireu i amb moltíssima cura el traspassareu a la safata i el guardareu a la nevera (1 o 2 hores perquè es descongeli) fins el moment de servir-lo a taula. Heu de calcular que us sortiran unes 8 racions ben be. La decoració al vostre gust. 

SUGGERIMENTS.- Les clàssiques galetes Maria són, pel meu gust, les més adients, però també podeu utilitzar-ne de xocolata, de gingebre… o personalitzar-les amb alguna especie que us agradi. Donat amb el tipus de ingredients amb que està fet, lo millor és menjar-lo quan abans millor i no tenir-lo masses dies passejant per la nevera. 
Si no voleu posar-lo al congelador l’heu de tenir un mínim de 8 hores a la nevera, però el desemmotllament és molt més delicat i complicat.

Broquetes de carbassó i tomàquet bombeta groc

Aquesta és un recepta cent per cent d’estiu, doncs gairebé no cal cuinar-la i dóna molt poca feina. Els entremesos, no vermut, jo els entenc com un sortit de viandes posades al mig de la taula, majoritàriament substituint el primer plat, on cada comensal es serveix allò que més li ve de gust. 

BROQUETES DE CARBASSÓ I TOMÀQUET BOMBETA GROC 

Ingredients: 2 carbassó, 300 grams (aprox..) tomàquet bombeta groc, sal, pebre negre mòlt i oli d’oliva. 

Abans que res vull dir-vos que les quantitats són aproximades, ja que podeu muntar les broquetes de diferents mides, doncs us donarà un joc més divertit al plat. 
Rentareu els carbassons i els tomàquets, els eixugareu i reservareu. Pelareu els carbassons, però no del tot, a ratlles que us quedi com una zebra i amb la mandolina els tallareu a làmines ben fines. Les enrotllareu i anireu muntant les broquetes. Si no són prou fines és trencaran. 
Escalfareu la planxa a foc viu, l’untareu amb oli d’oli, coureu les broquetes un parell de minuts per cada costat i les salpebrareu just acabades de traure del foc. Tèbies és com més bones estan. 

SUGGERIMENTS.- Les broquetes podeu fer-les barrejant diferents verdures, però a mi no m’agrada barrejar masses tipus diferents, doncs trobo que queda més bonic de dos en dos i jugant, sempre, amb els colors.

Salsa de pebrot vermell i farigola

Aquesta salsa podeu utilitzar-la per acompanyar qualsevol aliment cuinat a la planxa com: pollastre, peix, verdures…, però on llueix en tot el seu esplendor és en un plat de pasta al dente. 

SALSA DE PEBROT VERMELL I FARIGOLA 

Ingredients: 275 grams de pebrot vermell net, 2 grans d’all de Belltall, 1 branca de farigola, 3 cullerades soperes d’oli d’oliva, sal, pebre negra mòlt i pebre vermell de la Vera

Rentareu, traureu les llavors i parts blanques, tallareu a bocins els pebrots vermells, els posareu en un cassó amb els alls pelat, la branca de farigola, els cobrireu amb aigua, els bullireu uns 10 minuts i els deixareu refredar una mica en el mateixa aigua de cocció. 
Posareu al got de la batedora el pebrot, l’all, la sal, el pebre negra mòlt, el pebre de la Vera i una mica de l’aigua on heu bullit els pebrots, triturareu, tastareu per si cal rectificar i ja podeu posar-la en una salsera per servir-la taula o en un pot si voleu utilitzar-la en un altra moment. 

SUGGERIMENTS.- No us passeu amb el pebre de la Vera, doncs si ho feu us emmascararà els altres sabors, i és importants trobar-los a tots.

Gaspatxo

Sé que hi ha tantes receptes de gaspatxo com llars hi ha al país, doncs és un clàssic de l’estiu. Després de provar diferents i variats suggeriments, no sempre exitosos, he decidit per fer-me meva la recepta del meu bon amic Manolo de Sevilla. 

GASPATXO 

Ingredients: 1 quilo de tomàquets, ½ cogombre (150 grams aprox.), 1 pebrot verd (70 grams aprox.), 1 gra d’all de Belltall, 1 cullerada sopera de vinagre, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, ¼ de litre d’aigua freda i sal. 

Rentareu bé totes els ingredients, els tallareu a bocins més aviat petitons, els posareu en un bol amb el vinagre, l’oli d’oliva, l’aigua freda i la sal i ho triturareu fins que quedi ben emulsionat. Tastareu per si cal rectificar abans de passar-ho pel colador “xino” i ho reservareu a la nevera fins el moment de servir. 
Heu de calcular que us sortirà gaspatxo per unes 4 persones més o menys. Si voleu afegir-hi bocins de verdures al gaspatxo heu de calcular-les a part, doncs com a casa no ens hi agraden no els he tingut en compte a l’hora de pesar els ingredients. 

SUGGERIMENTS.- Com la recepta és tan senzilla i bàsica l’èxit de la mateixa és que utilitzeu productes de qualitat. El gra d’all millor picar-lo. No afegiu tota l’aigua de cop, doncs segons les verdures podeu necessitar-ne més o menys.