Amanida amb llavors i cruixent de tomàquet

Sóc una gran entusiasta de les llavors a les amanides, doncs em diverteix trobar-les amagades entre les fulles com a petites sorpreses, però també m’agrada lo altament beneficioses que són per assolir una dieta equilibrada i saludable. 
Les llavors de gira-sol (interior de les pipes de tota la vida) són una bona font d’omega-6 i de vitamina E, la antioxidant per excel·lència. De les llavors de carbassa en destacaria que tenen triptòfan, un aminoàcid que ens ajuda a equilibrar el sistema nerviós i que són riques en zinc i magnesi –essencial perquè es fixi el calci als ossos-. 

AMANIDA AMB LLAVORS I CRUIXENT DE TOMÀQUET 

Ingredients: escarola, espinacs frescos, llavors de carbassa i de gira-sol, cruixent de tomàquet Ingredíssimo, sal, pebre, vinagre de sidra i oli d’oliva. 

Rentareu l’escarola i les fulles d’espinacs, els centrifugareu per eliminar-ne l’excés i d’aigua i reservareu Tallareu les fulles d’espinacs a lo llarg, les barrejareu amb l’escarola i abans de amanir-la hi afegireu les llavors. Quan ja la tingueu amanida, just abans de servir-la l’espolsareu amb el cruixent de tomàquet Ingredíssimo

SUGGERIMENTS.- No utilitzeu un vinagre de vi, doncs el trobo massa potent. Podeu substituir el cruixent de tomàquet per magrana.

Sopa de galets - Escudella

La meva primera “escudella i carn d’olla” vaig fer-la segons la tradició, sense escatimar-hi res de res, però al llarg dels anys he anat eliminat alguns ingredients, bàsicament el porc, per intentar fer-la més saludable. Finalment he aconseguit una recepta que em complau i molt més adient a la meva manera de cuinar. Sé que no és a l’ús, però és la meva i està boníssim com la majoria de les que cada mestressa de casa fa per Nadal. 

SOPA DE GALETS - ESCUDELLA

Ingredients: 6 litres d’aigua, 1 pit de gallina, ½ pollastre, 1 braó, 1 os de pernil, 4 ossos de porc de l’espinada, 250 grams botifarra negra, 250 grams botifarra blanca, 250 grams de cigrons cuits, 250 grams de patates, 3 pastanagues, 2 porros, 1 nap, 1 xirivia, ¼ de col, 4 fulles d’api, 3 fulles de llorer, 1 boci de gingebre, uns grans de pebre negre i sal. 
Ingredients pilota: 150 grams de carn picada de porc, 150 grams de carn picada de vedella, 1 ou, molla de pa eixut, 1 all, julivert, sal i pebre. 

Rentareu bé els ossos i el braó, traureu la pell i el greix del pollastre i la gallina. Posareu en una olla amb l’aigua i una mica de sal: els ossos, el braó, el pollastre, la gallina, el gingebre, el grans de pebre negre, les fulles de llorer i ho deixareu bullir unes 2 hores en total.
En una altra olla hi posareu totes les verdures pelades i netes inclosos el cigrons cuits, menys les patates, i quan el brou de l’olla gran porti bullint 1 hora (més o menys) en colareu una part –fins a cobrir totes les verdures- i les deixareu bullir uns 30 minuts. Mestre bullen ambdós olles fareu la pilota i bullireu les patates en un cassó amb aigua i sal. 
Traureu les verdures, les reservareu en una safata o bol, vessareu el brou on han bullit les verdures a l’olla gran, tastareu el brou per saber si l’heu de rectificar de sal i quan torni a bullir hi afegireu la pilota i ambdós botifarres, passats 15 minuts apagareu el foc, colareu el brou i el reservareu fins el moment de coure el galets. Les quantitats de la recepta són per 8 persones. 

PILOTA: Barrejareu ambdós carns amb l’all, el julivert picat, l’ou, la molla de pa eixut esmicolat i ho salpebrareu. Amb les mans molles fareu les pilotes de forma rodona o ovalada i les posareu a coure a l’olla del brou. 

SUGGERIMENTS.- Traureu les carns del brou i les posareu en una safata abans de colar el brou. Colareu el brou amb un drap de cotó. Els cigrons i la col millor embolicar-les (per separat) ambdós amb una gasa a l’hora de bullir-los. Posareu les carns i les verdures (separades) en un recipient de vidre de la mateixa mida de les cistelles de bambú que tingueu per cuinar al vapor, els tapareu i reservareu fins el moment de servir-les a taula. Mentre feu el galets escalfareu les verdures i la carn d’olla posant el cistells de bambú damunt d’olla o cassó amb aigua bullint. Escalfareu la sopera omplint-la d’aigua bullint, que llençareu abans de vessar-hi la sopa, si ho feu així la sopa es manté més estona calenta. Poseu les cistelles de bambú damunt d’un plat gran i serviu-ho a taula, doncs així tarden més a refredar-se.

Torró de xocolata i avellanes acaramel·lades

Per Nadal fer un menú equilibrat, saludable, tradicional… i complaent amb tots els membres d’una família no és una tasca fàcil, però cal intentar-ho i no defallir. Per no caure en els excessos, respecte als torrons, sempre faig barres petites i en una quantitat proporcional al nombre de comensals que s’asseuran a taula. 

TORRÓ DE XOCOLATA I AVELLANES ACARAMEL·LADES 

Ingredients: 500 grams de praliné d’avellana o ametlla, 300 grams de cobertura de xocolata negra, 130 grams d’avellanes torrades, 75 grams de sucre, 5 grams de mantega, canyella en pols. 
Decoració opcional: canyella en rama, cacau en pols i sucre caramel picat. 

Poseu el sucre en un cassó al foc, quan està a punt de caramel afegiu-hi la mantega, remeneu, incorporeu-hi les avellanes ben calents i remeneu sense parar un parell de minuts. Veseu damunt del marbre de la cuina que haureu untat amb un rajolí d’oli i separeu les avellanes que hagin quedat enganxades unes amb les altres. Reserveu les avellanes en un plat i en un altre recipient poseu-hi tots els bocins de sucre caramel·litzat que hagin quedat, doncs els utilitzarem més tard per la decoració del torró. 
Barregeu el praliné d’avellanes, la cobertura de xocolata tèbia i un bon polsim de canyella en pols, remeneu fins que els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres, afegiu-hi les avellanes acaramel·lades, barregeu de nou i ja podeu omplir els motllos que tindreu folrat amb paper sulfurat. Poseu-ho a la nevera fins que estigui quallat. 
Segons la mida dels motllos us sortiran 2 o 3 barres de torró. La barra de torró de la foto pesa 335 grams, té 16 centímetres de llarg, 9 centímetres d’ample, 2 centímetres d’alt i està decorada amb cacau en pols, sucre caramel picat i uns brins de canyella en rama. 
Jo prefereixo fer-les més petites i així puc decorar-les diferents o regalar-les. 

SUGGERIMENTS.- La cobertura de xocolata podeu desfer-la al bany maria o al microones. Si voleu podeu fer meitat de praliné i meitat de cobertura de xocolata.

Galetes de taronja

Per mi fer galetes és com viatjar a la infantesa, doncs em recorda quan les feia amb la mare a la cuina de casa. Llavors ningú parlava de calories i comprar mantega per fer-les ja era tot un regal, ja que, almenys, a casa sempre cuinàvem amb oli d’oliva. Si us plau no us amoïneu per les calories, doncs el secret està en menjar-ne una o dos com a màxim. 

GALETES DE TARONJA

Ingredients: 250 grams de farina, 125 de mantega, 100 grams de sucre llustre, 50 grams taronja confitada i 1 ou sencer. 
Pintar galetes: 1 rovell + 1 cullerada de postre d’aigua. 

Escalfareu el forn a 180º de temperatura. Posareu la mantega tova, però no líquida, el sucre, l’ou i la taronja tallada petitona en un bol i ho barrejareu bé abans de afegir-hi la farina tamisada, barrejareu novament fins que tots els ingredients estiguin ben incorporats uns amb els altres, però amb cura de no treballar gaire la massa. 
Fareu boletes de 12 o 15 grams cada una i les deixareu damunt del marbre de la cuina o directament a la safata del forn folrada amb paper sulfurat. Per aplanar-les posareu un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les. Abans de posar-les al coure, al forn entre 15 i 17 minuts, les pintareu amb el rovell d’ou barrejat amb la cullerada de postre d’aigua. 
Les deixarem refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Surten uns 22 / 24 unitats segons la mida de les boletes.

Torrades amb llavors de fonoll

Aquestes torrades estan fetes amb la pasta de crestes (empanadilles) i no tenen cap secret i molt menys complicació. La gràcia d’elles està en les llavors i l’oli amb que les pintareu, doncs amb ambdós productes donareu personalitat a les torrades. 

TORRADES AMB LLAVORS DE FONOLL 

Ingredients: pasta de crestes, sal, pebre, oli natural o amb sabor i llavors de fonoll o qualsevol d’altra. 

Escalfeu el forn a 200º. A la mateixa safata del forn folrada amb un paper sulfurat hi posareu la pasta de crestes. Les pintareu amb una mica d’oli, les salpebreu, les espolsareu amb llavors (les que més us agradin) pel damunt i les posareu a coure al forn ja escalfat entre 8 i 10 minuts. 

SUGGERIMENTS.- Són ideals per acompanyar: humus, puré d’albergínia, olivada, formatges, terrines de verdures… i per complementar qualsevol sortit de pans.

Sípia estofada amb bolets i mongetes del ganxet

M’agrada, sempre que puc, que la majoria dels ingredients que intervenen en una recepte siguin de temporada i per això l’estofat de sípia que faig a la tardor no té res a veure amb el que faig a la primavera. La base de l’estofat és més o menys la mateixa, però adaptant-lo a la particularitat de cada estació. 

SÍPIA ESTOFADA AMB BOLETS I MONGETES DEL GANXET

Ingredients: 1 quilo de sípia neta, 250 grams de mongetes del ganxet escorregudes, 1 ceba gran, 20 grams de bolets secs, 3 pebre caiena, 6 cullerades soperes de tomàquet ratllat, 25 grams d’ametlla torrada, 3 grans d’all de Belltall, 70 mil·ligrams de vi ranci o similar, sal, pebre, oli i julivert. 

Posareu els bolets secs en remull. Rentareu la sípia, la tallareu a trossos i la deixareu escórrer. Posareu unes gotes d’oli a la cassola i quan estigui calent hi afegireu la sípia, la deixareu coure en el seu propi suc uns 10 minuts. Passat aquests minuts hi incorporareu la ceba tallada i els pebres de caiena i la deixareu coure uns 10 minuts més abans d’afegir-hi el tomàquet. Mentrestant fer una picada amb els alls i les ametlles torrades fins que tingueu una pasta que barrejareu amb el vi ranci o similar. Vessareu la picada a la cassola, salpebrareu, remenareu bé i ho deixareu passar uns minuts abans d’incorporar-hi els bolets remullats, però escorreguts, remenareu, baixareu el foc al mínim, tapareu i ho deixareu coure uns 20 minuts. A la meitat de la cocció ho tastareu per saber si heu de rectificar de sal. 
Les mongetes del ganxet cuites les afegireu (remenant amb cura de no malmetre-les) a la cassola al darrer moment, uns 5 o 6 minuts abans d’apagar el foc. Calculeu que en tindreu per 6 persones. 
La servireu en un plat fondo amb un rajolí d’oli i una mica de julivert picat. 

SUGGERIMENTS.- No llenceu l’aigua on heu remullat els bolets o la de les mongetes, ja que segurament necessitareu afegir-n’hi a l’estofat, ja que al començament la sípia desprèn bastant d’aigua, però a mesura que passa el temps ella mateix es beu aquesta aigua. Com més gustos sigui el bolet que hi poseu millor, jo l’he fet amb camagroc que malgrat no tenir el nivell del cep, no està gens malament. Si treballeu amb sípia que no sigui fresca el meu consell és que tingueu molta cura amb la sal, doncs no sé molt bé perquè, però acostuma ha quedar més forta de sal. 

CAMAGROC.- Cantharellus lutescens 
CEP.- Boletus edulis

Làmines de patata amb romaní al forn

Diuen que hi han més de 200 tipus de patates oriündes d’Amèrica Central i del Sud i que els espanyols van portar a Europa la Solanum tuberosum resistent i fàcil de cultivar. 
Hauríem d’acceptar que les patates, per elles mateixes, no són un problema per la nostra salut, doncs ens aporten energia i vitamina C, però si la manera de com les cuinem. 

LÀMINES DE PATATA AMB ROMANÍ AL FORN 

Ingredients: 400 grams (+ o -) de patates, sal, pebre, oli i romaní fresc. 

Rentareu les patates per eliminar el reste de terra i les eixugareu. Perquè a l’hora de tallar les làmines no es belluguin les patates les escapçareu per la base, ja que així us quedaran ben fixades a la fusta de tallar. 
Untareu amb un raig d’oli el fons de la safata i repartireu les làmines corresponent a cada patata en files, posareu una branca de romaní entre cada una d’ells, salpebrareu i ruixareu amb un bon raig d’oli generosament les patates. Posareu la safata al forn esclafat a 180º o 200º de temperatura uns 30 minuts. 
Abans de servir-les a taula traureu les branques de romaní que ens han perfumat el plat i com han estan una bona estona al forn no tenen un color gaire bonic i les substituireu per unes de fresques, això és opcionals, ja que és purament estètic. Quantitat per dos persones com a plat principal servit amb una abundant amanida o per a quatre persones com acompanyament de qualsevol vianda. 

SUGGERIMENTS.- Treballeu amb patates de temporada i de proximitat, doncs tots hi sortirem beneficiats.

Crema de llimona amb especies

De les especies que porta aquesta crema vull ressaltar-ne la vainilla, única per la seva riquesa, profunditat i persistència en el seu sabor. Aquesta salsa o crema con vulgueu anomenar-la millora tot allò que toca. 
M’agrada untar-hi unes torrades de pa a l’hora d’esmorzar, afegir-ne un cullerada de postre a un iogurt, farcir-hi uns profiteroles, lioneses, bunyols, magdalenes, pastís de merengue… i està especialment bona amb formatge. 

CREMA DE LLIMONA AMB ESPECIES 

Ingredients: 350 grams de sucre, 4 ous batuts i colats, 3 llimones (pell ratllada i suc), 6 claus, 2 anís estrellat, 1 escorça de canyella i ¼ de cullerada de postres de pasta concentrada de vainilla Bourbon. Opcionals: 100 grams de mantega. 

Posareu tots els ingredients en un bol resistent a l’escalfor sobre una olla amb aigua que bulli suaument. Remenareu fins que el sucre estigui desfet. Continuareu remenant durant uns 20 minuts o fins que la salsa s’espesseixi. No deixeu que bulli o us quedarà com ous remenats dolços. La passareu per un colador, omplireu els pots que ja haureu esterilitzat, els deixareu refredar abans de tancar-los i guardar-los a la nevera. Us aguantarà a la nevera entre 2-3 setmanes. 

SUGGERIMENTS: Sempre l’havia fet amb mantega, però un dia vaig oblidar-me de posar-la, i des de llavors la faig sense, doncs em permet combinar-la amb més productes, m’agrada més i és menys calòrica.

Farfalle amb pesto de ruca i pinyons

Els farfalle malgrat ser una pasta curta (que d’entrada la prefereixo amb verdures al dente) m’agrada, també, amb salsa, doncs suposo que al quedar-se la salsa entre els plecs dels farfalle la converteix en un tipus de pasta escaient per fer amb ambdós versions –salsa o bocins petitons de verdures al dente-. 
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada. 

FARFALLE AMB PESTO DE RUCA I PINYONS 

Ingredients: 200 grams de farfalle, 50 grams pesto de ruca, 30 grams de pinyons i Parmesà ratllat. 

Posareu a coure els farfalle en una olla amb aigua i sal durant els minuts que us digui el fabricat, però vigileu de no passar-vos amb la cocció, ja que sempre l’heu de coure-la al dente. 
En el fons d’un bol o safata on tingueu pensat servir els farfalle hi posareu la salsa pesto de ruca i per damunt hi vesseu els farfalle cuits i escorreguts, però no del tot, ja que una mica d’aigua de la cocció els farà més amorosos, remeneu-los, i ja el podeu servir a taula. En un bol hi posareu els pinyons torrats i en un altre el Parmesà ratllat, doncs així cada comensal es servirà al seu gust. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Suposo que ja ho sabeu però una bona manera que la pasta no s’enganxi al fons de l’olla és remenar-la el primer minut, just acabada de vessar a l’olla, fins que arrenqui a bullir de nou l’aigua.

Cigrons amb llenegues

Una de les coses més extraordinàries que el bosc ens regala a la tardor són els bolets. Trobar una lleneguera i omplir el cistell sense bellugar-te, gairebé, del lloc és un autèntic plaer només superat pel moment de menjar-les. 
Trobo que on s’han collit els bolets afecta al seu sabor i per això m’agrada treballar, majoritàriament, amb els collits a prop de casa, doncs tenen unes característiques propis, especials i diferenciades en comparació a altres zones del país. 

CIGRONS AMB LLENEGUES

Ingredients: 400 grams de cigrons de pot ½ ceba, ½ pell de llimona ratllada, 70 grams (+ o -) de llenegues fresques i netes, 2 grans d’all de Belltall, sal, pebre i oli. 

En una paella amb un rajolí d’oli hi fregireu les llenegues tallades a làmines, just abans de traure-les de la paella les salpebreu-les i les reservareu. A la mateixa paella hi fregireu la ceba tallada petitona i la pell ratllada de la llimona durant uns 8 minuts més o menys, heu de remenar-ho sovint. Hi afegireu l’all picat, remenareu i ho deixareu coure uns minuts abans d’incorporar-hi el cigrons directament del pot amb el suc de la cocció que tenen, doncs aquest els fa més melosos i finalment les llenegues que havíeu reservat, remenarem i ho deixareu uns 10 minuts com a màxim a foc baix. 
Serviu-los en un plat fondo amb uns brins de cibulet al damunt. Quantitat per a 2 persones com a plat principal i únic que podeu acompanyar d’amanida. 

LLENEGA o MOCOSA .- Hygrophorus limacinus

Filet de porc al forn amb especies i pastanagues

A casa mengem de tot, però com tenim un hort propi el plats que cuino, majoritàriament, són vegetarians. Això no vol dir que no cuini carn, però en proporció inferior. 

FILET DE PORC AL FORN AMB ESPECIES I PASTANAGUES 

Ingredients: 300 grams de filet de porc, 350 / 400 grams de pastanagues, 1 cullerada sopera de sucre moreno, 1 cullerada sopera de salsa de soia, gingebre, comí, nou moscada, canyella, sal, pebre, oli i cibulet. 

Escalfareu el forn a 200º. Amanireu el filet de porc amb la sal, el pebre i totes les especies que hàgiu seleccionat. Cal fer-ho a consciència perquè el filet s’impregni de tots els sabors, després el deixareu reposar una estona (uns 30 minuts + o -). 
Pelareu les pastanagues, les tallareu a lo llarg les salpebrareu i les posareu al fons d’una safata untada amb una mica d’oli. Damunt de les pastanagues hi posareu el filet de porc, tapareu i ho coureu al forn uns 30 minuts. 
Abans de tallar-la deixareu reposar uns minuts. Serviu-la amb una mica de cibulet tallada petitona pel damunt, doncs hi dóna un toc fresc. Quantitat per dues persones. 

SUGGERIMENTS.- No us passeu amb el temps de cocció, doncs no ha de quedar eixut. Les especies podeu substituir-les per les que més us agradin a vosaltres.

Pastís d’ametlla i llimona

Aquest és un pastís d’inspiració mediterrània, doncs poques coses trobarem més mediterrànies (culinàriament parlant) que l’oli d’oliva, sense oblidar-nos de les ametlles i la llimona. 

PASTÍS D’AMETLLA I LLIMONA 

Ingredients: 150 grams de farina, 100 grams d’ametlla crua feta pols, 50 grams d’oli d’oliva, 100 grams de sucre, 3 ous, 1 llimona (la pell ratllada), 1 cullerada sopera (aprox. 20ml.) de pasta d'ametlla "Home Chef" i 1 cullerada de postre de llevat en pols. 

Escalfareu el forn a 180º. Untareu amb mantega el motllo on vulgueu fer el pastís. Barrejareu l’oli i el sucre fins que tingueu una massa flonja i esponjosa, després hi afegireu, d’un en un, els 3 ous i quan ja ho tingueu tot ben barrejat hi afegireu la pell de llimona ratllada, la pasta d'ametlla "Home Chef" i barrejareu abans d'incorporar-hi la farina i el llevat, barrejareu bé, i finalment hi afegireu les ametlles fetes pols. 
Vessareu la massa dins el motllo i el posareu a coure uns 45 minuts aproximadament, doncs dependrà del tipus i mida del motllo que utilitzeu. Per això a partir de 30 minuts cal estar a l’aguait i punxar-lo per saber com va la cocció. 
Quan ja és cuit el traureu del forn, el deixareu refredar abans de treure’l i l’empolsareu amb sucre llustre per sobre abans de servir-lo. 

SUGGERIMENTS: Aquest no és un pastís per servir com a postres, però sí que és especialment adient per acompanyar una tassa de té, berenar o esmorzar. Heu de calcular que no us pujarà gaire o sigui que podeu omplir el motllo ben bé fins una mica més de la meitat. Jo l’he fet en un rodo de 22 centímetres de diàmetre i amb vuit de petits (un d’ells és el de la fotografia) de 8 centímetres de diàmetre que he omplert 2 centímetres com a màxim.

Sopa de carbassó i patata amb pesto d’alfàbrega

Aquesta és una excel·lent sopa per fer amb els darrers carbassons de la temporada, doncs a finals de setembre o primers d’octubre ja no bé de gust menjar coses fredes i aquesta és una sopa especialment adient per menjar-la tèbia. 

SOPA DE CARBASSÓ I PATATA AMB PESTO D’ALFÀBREGA 

Ingredients: 800 grams de carbassó net i pelat, 200 grams de patata neta i pelada i 4 cullerades soperes de salsa pesto d’alfàbrega.

Bullireu la patata i el carbassó, però recordeu que primer heu de posar a l’olla la patata i quan aquesta porti uns 10 minuts afegiu-hi el carbassó, doncs si ho poseu tot junt els carbassó es desfarà. En total no ha de bullir més de 15 minuts més o menys. 
Omplireu el got de la batedora amb les patates, els carbassons, una mica de brou de la cocció i la salsa pesto d’alfàbrega i ho batreu 3 minuts ben bons, doncs com més estona ho bateu més emulsionat us quedarà. Tastareu, rectificareu si cal, doncs potser que necessiti una mica més de líquid o de sal i ja la podeu servir. 
M’agrada servir-la tèbia en amb unes fulles d’alfàbrega fresca tallada petitona pel damunt. Quantitats per quatre persones.

Galetes de mantega i ametlla

No us feu enrere per la mantega, doncs estan boníssimes i regalar-se un petit plaer, alguna vegada, no està gens malament. No us haureu de penedir de res si només en mengeu una o dos acompanyades d’una tassa de te o cafè. 

GALETES DE MANTEGA I AMETLLA 

Ingredients: 200 grams de mantega, 285 grams de farina de rebosteria, 180 grams de sucre llustre, 150 grams ametlla molta, 4 rovells d’ou, 1 cullerada de postre de ratlladura de pell de llimona i 1 d’extracte de vainilla, ¼ de cullerada (1,25ml.) de llevat en pol i de sal. 

Batreu en un bol la mantega (a temperatura ambient) per estovar-la i hi afegireu el sucre tamisat, els rovells d’ou, la vainilla, la ratlladura de llimona, l’ametlla ratlla, la farina, també tamisada el llevat i la sal. Barrejareu bé fins que tingueu una massa homogènia. L’embolicareu en paper film i la reservareu a la nevera un parell d’hores ben bé, fins que estigui ben pressa per poder-la treballar. 

Traureu la massa de la nevera, fareu boletes de 15 grams cada una, les posareu en una safata i les posareu a la nevera uns 30 minuts més o menys. 
Escalfareu el forn a 175º de temperatura i mentrestant (s’escalfa el forn) començareu a preparar la primera safata de galetes: posareu damunt de la safata del forn folrada amb paper sulfurat les boletes i amb un boci de paper sulfurat damunt de cada boleta i amb l’ajuda d’una pala de fusta pressionareu fins aplanar-les, llavors si voleu podeu fer-hi un encuny amb l’ajuda d’un tallador de galetes o qualsevol estri que tingueu a mà i ja podeu coure-les durant 15 o 17 minuts. 

Les deixareu refredar abans de posar-les en un pot o capsa. Surten uns 65 / 70 unitats segons la mida de les boletes. 

SUGGERIMENTS.- No traieu totes les boletes de la nevera. Traieu-ne tan sols unes 12 o 14 que són les que podreu posar a la safata del forn, doncs així les treballareu millor.

Remolatxa envinagrada

Sóc una enamorada de la remolatxa, doncs a part del seu bonic color és una hortalissa energètica, rica amb sucres i ferro que redueix la hipertensió arterial, millora la funció hepàtica, les infeccions a la bufeta, és laxant, té vitamina B i C… i un bon grapat més de coses, però no oblideu que, també, tenyeix com cap altra hortalissa a l’hora de manipular-la. 

REMOLATXA ENVINAGRADA

Ingredients: 1 quilo de remolatxa cuita, ½ litre d’aigua, ¼ litre de vinagre, 50 grams de sucre, 1 cullerada sopera de sal, 1 cullerada de postre de pebre negre en gra, 1 clau, 1 caiena i 3 o 4 fulles de llorer fresc o sec. 

Rentareu les remolatxes i les bullireu un 20 minuts senceres amb la pell. Les deixareu refredar dins de l’aigua on les heu bullit, els hi traureu la pell, les tallareu a trossos, omplireu el post de vidre i reservareu. Mentrestant posareu al foc un cassó amb l’aigua, el vinagre, el sucre i les especies / herbes. Apagareu el foc quan arrenqui a bullir, deixareu que es refredi abans de colar i vessar dins dels pots de vidre plens de remolatxa. 
Tapareu els pots i esperareu un parell de setmanes abans de començar a menjar-les, doncs així hauran absorbit tots els sabors de les especies. 
Sempre he guardat els pots a la nevera un parell de mesos ben be, però he de dir que mai han durat massa més. Aquest any he deixat un pot al rebost per comprovar fins quan es conservarà. Prometo informar-vos al respecte. 

La remolatxa envinagrada podeu afegir-la a les amanides o servir-la sola amb una mica de cibulet tallada petitona pel damunt. Aquesta darrera opció és ideal per servir com entremesos, junt amb un variat de viandes totes elles posades al mig de la taula i on cada comensal es serveix al seu gust. Ja he explicat en altres posts que jo entenc el entremesos com un substitut del primer plat i que a casa sempre el mengem asseguts a taula, ja que no és un “pica-pica”. 

SUGGERIMENTS: Poseu-vos guants o unteu-vos les mans amb oli per manipular les remolatxes, ja que tenyeixen.

Quiche de Ricotta i tomàquets cirerol

La quiche és un plat especialment adient per solucionar imprevistos, ja que podem fer-la farcida de mil i una cosa. M’agrada experimentar (malgrat no tots els experiments surtin bé) amb els ingredients a l’hora de fer el farcit, però reconec que la combinació de farcit que us proposo en aquesta recepta és més que acceptable, fins i tot diria que molt recomanable, doncs a part de bona és molt bonica de colors. 
La Ricotta és un formatge de tipus fresc, granulós i cremós de gust lleugerament dolç que tranquil·lament podeu substituir per recuit / mató. 

QUICHE DE RICOTTA I TOMÀQUETS CIREROL 

Ingredients: 1 massa brisa de 230 grams, 250 grams de formatge Ricotta, 250 o 300 grams de tomàquets cirerol, 1 ceba (200 grams + o -), 3 ous, 3 cullerades soperes de llet, 10 o 12 grams d’alfàbrega fresca, sal, pebre i oli. 

Escalfeu el forn i seguint les indicacions del fabricant coure la massa brisa, jo cobreixo el fons amb un paper i damunt hi poso cigrons secs (qualsevol altra llegum serveix, podeu guardar-la i tornar-la a utilitzar) perquè la massa quedi plana i no s’infli. Passat 20 minuts trec el paper i els cigrons que cobreixen el fondo i la torno a posar al forn un cinc minuts. 
Mentre es cou la massa brisa al forn hi ha temps de preparar el farcit de la quiche. Renteu, eixugareu el tomàquets cirerol i els reservareu. En una paella amb un rajolí d’oli coureu la ceba tallada a bocins petits i reservareu. 
Batreu lleugerament els ous, els barrejareu amb el formatge Ricotta, la ceba cuita, la llet, l’alfàbrega tallada petitona, un polsim de sal i pebre i amb la barreja de tots els ingredients omplireu el motllo de massa brisa, que ja haureu tret del forn, repartint-hi pel damunt els tomàquets cirerol que enfonsareu una mica. La coureu al forn escalfat a 180º entre 35/45 minuts. 
La mida del motllo és de de 28 centímetres. Calculeu per 6 o 8 persones com a primer plat i per 4 persones com a plat principal, en ambdós opcions sempre acompanyada d’una amanida. Millor servir-la acabada de fer o tèbia, però mai freda, almenys pel meu gust. 

Tomàquet.- Cherry Pera Angelle.
Formatge Ricotta.- Recuit / mató.

Salsa de tomàquets cherry confitats

Sembla mentida la quantitat de tomàquets que poden produir un parell de tomaqueres cirerol. Aquest any van plantat tres varietats i la que més tomàquets ha fet ha estat la Cherry Pera Angelle. Aquesta salsa és d’aquelles que transforma qualsevol plat bàsic en un de superior. 

SALSA DE TOMÀQUETS CHERRY CONFITATS 

Ingredients: tomàquets i sucre. 

Fareu un petita incisió en forma de creu a cada un dels tomàquets, els escaldareu, els hi traureu la pell i els pesareu per saber la proporció de sucre que necessitareu. 
Els posareu en una recipient més aviat gran, perquè els tomàquets no us quedin amuntegats, amb una quarta part de sucre (del pes dels tomàquets) i els deixareu macerar a la nevera un dia. 

A l’endemà veureu que els tomàquets ha deixat anat una bona quantitat d’aigua que ha desfet i s’ha barrejat amb el sucre, aquest és el nostre almívar. Omplireu els pots de vidre amb molta cura de no malmetre els tomàquets, hi vessareu l’almívar fins cobrir-los, tapareu, els hi fareu un bany Maria d’uns 15 minuts i per últim els deixareu refredar cap per avall. 

Podeu servir-la d’acompanyament amb qualsevol vianda (carn o peix blanc) cuinada a la sal, a la planxa o a la brasa; damunt d’una torrada de pa amb formatge Brie o similar està especialment bona; amb pasta curta al dente afegint-hi unes fulles d’alfàbrega; amb formatge fresc com a postre, us sorprendrà gratament… aquestes són algunes idees, però segur que n’hi ha moltes més. 

SUGGERIMENTS: Els millor tomàquets per fer aquesta salsa són els petitons coneguts popularment amb el nom de cherry o cirerol. Jo l’he fet amb un tipus de tomàquet pera petitot, però qualsevol varietat us anirà bé. Si sou molt llaminers podeu posar una proporció més alta de sucre per exemple: meitat i meitat, però jo trobo que amb una quarta part n’hi ha més que suficient. Sempre l’he guardat a la nevera, un parell de mesos ben be, però he de dir que mai ha durat massa més. Aquest any he deixat un pot al rebost per comprovar fins quan es conservarà. Prometo informar-vos al respecte. 

Tomàquet.- Cherry Pera Angelle

Tatin de tomàquets cirerol i alfàbrega

No explicaré la historia de les germanes Tatín, Stephanie i Caroline, a les que aquest pastís els hi deu el nom, però si que vull fer referència a que els pastissos invertits van crear-se abans que els forns fossin un element imprescindible a les cuines, ja que es feien en una cassola damunt del foc i per coure la massa posaven sobre la tapa brases. 

TATIN DE TOMÀQUETS CIREROL I ALFÀBREGA 

Ingredients: 1 pasta full de 230 grams, 450 grams de tomàquets cirerol, 3 cullerades de sucre moreno, sal, pebre negra mòlt, oli i alfàbrega fresca. 
Opcional: 1 ou per pintar la pasta full. 

Rentareu el tomàquets cirerol, els eixugareu i els reservareu. Posareu un raig d’oli a la paella, esperareu que s’escalfi (no ha d’estar molt, molt calent) abans de vessar-hi els tomàquets, salpebrareu, hi donareu un parell de voltes, hi afegireu el sucre i ho deixareu al foc bellugat la paella amb moviments envoltants. Poc a poc s’anirà desfent el sucre, aquest recobrirà el tomàquets i quan els vegeu ben brillants ja podeu apagar el foc i vessar-los al motllo on vulgueu fer la tatin. Tot això és molt ràpid de fer, doncs com a màxim tardareu 5 minuts. 
Abans de cobrir-los amb la pasta full hi repartireu per damunt les fulles d’alfàbrega tallada ben petitona. 
Heu d’assegurar-vos que tota la superfície (els tomàquets) quedi ben coberta, per això us suggereixo que talleu la pasta full més gran que el motllo, ja que així podreu doblegar-la i us ajudarà a mantenir els tomàquets i tots els sabors dins de la tatin. Punxareu la pasta full amb una forquilla, perquè pugui evaporar-se l’aigua dels tomàquets. 
La coureu durant uns 20 / 25 minuts, al forn a la temperatura de 200º, fins que la pasta full estigui daurada. Després de treure-la del forn l’heu de deixar refredar uns minuts abans de donar-li la volta, igual que amb una truita. 
Serviu-la calenta o tèbia acompanyada d’unes fulles de ruca. Amb aquestes quantitats en tindreu suficient per un motllo de 20 o 22 centímetres de diàmetre, i heu de calcular per 4 persones com a primer plat. 

SUGGERIMENTS:- Si teniu una paella que pugui anar al forn podeu fer-la directament a la paella. No la serviu mai freda. Si voleu podeu pintar-la amb ou abans de posar-la al forn.

Remolatxa i ceba al forn

Fa un parell d’anys que a l’hort de cas sembrem remolatxa i estic enamorada del seu magnífic color. Estic descobrint, de mica en mica, que poden cuinar-se de diferents maneres i que com a guarnició són una excel·lent opció. 

REMOLATXA I CEBA AL FORN
 
Ingredients: 400 grams de remolatxa crua i neta, 1 ceba, 4 cullerades de vinagre de balsàmic, 3 cullerades de mel o sucre integral, sal, pebre i oli d’oliva. 

Posareu en una safata, que pugui anar al forn, la remolatxa: crua, neta, pelada, tallada a trossos junt amb la ceba tallada a bocins irregulars i els amanireu amb el vinagre balsàmic, l’oli, la mel o sucre integral, la sal i un polsim de pebre. Tapareu la safata i la posareu al forn (escalfat a 180º) durant uns 40 minuts. 
Destapareu, remenareu i ho deixareu coure uns 30 minuts més o menys. Quan la remolatxa ja estigui cuita (per saber-ho punxeu-la amb un escuradents) ho traureu del forn, colareu, reservareu la remolatxa i la ceba en un bol i reduireu la salsa. 
La salsa reduïda millor posar-la en una gerra al mig de la taula perquè cada comensal pugui servir-se al seu gust. Heu de calcular que com acompanyament en tindreu per unes 4 o 6 persones. 

SUGGERIMENT.- Molt adient per servir-la com a guarnició de viandes (carn o peix blanc) cuinades a la sal, a la planxa o a la graella. Poseu-vos guants o unteu-vos les mans amb oli per manipular les remolatxes, ja que tenyeixen

Perucchie amb carbassó i menta

No sé vosaltres, però jo trobo que la pasta de mida gran i curta va molt millor per fer-la amb verdures al dente que la pasta fina i llarga que la prefereixo amb salses. No tinc cap raó científica per afirmar-ho amb rotunditat i segurament és tan sols una mania meva, però així és com a mi m’agrada. 
La pasta sempre la serveixo com a plat principal acompanya d’una amanida d’hortalisses de temporada. 

PERUCCHIE AMB CARBASSÓ I MENTA 

Ingredients: 200 grams de perucchie, 300 grams de carbassó, un bon grapat de menta, sal, pebre, oli i Parmesà ratllat. 
Opcional: 3 o 4 grans d’alls de Belltall. 

Posareu a coure els perucchie en una olla amb aigua i sal. Al mateix temps posareu al foc, més aviat viu, una cassola amb un raig d’oli generós on hi coureu el carbassons tallats a rodanxes primer i després cada rodanxa en tres o quatre trossos, salpebrareu, remenareu i ho deixareu coure uns tres minuts més o menys, doncs el carbassó us ha de quedar al dente. Just abans d’apagar el foc hi afegireu la menta tallada ben petitona i els alls picats (si heu decidit posar-n’hi), remenareu i hi vessareu els perucchie escorreguts, però no del tot, ja que una mica d’aigua de la cocció els farà més amorosos, damunt; remenareu novament amb cura de no trencar els perucchie i ja podeu servir-los. 

El Parmesà ratllat sempre el poso en un bol al mig de la taula, perquè cada comensal es serveixi. Quantitat per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Els perucchie també podeu trobar-los amb el nom de radiatori.

Melmelada de meló amb vainilla

La vainilla té, al meu entendre, el poder màgic de millorar tot allò que toca i, puc ben assegurar-vos que, encara que sembli estrany, una simple beina ha transformat una melmelada de meló bàsica en una d’extraordinària. 

MELMELADA DE MELÓ AMB VAINILLA

Ingredients: 1 quilo net sense pell ni llavors de meló, 500 grams de sucre, 1 llimona el suc i la pell i 1 beina de vainilla. 

Tallareu el meló per la meitat i després a llesques. Traureu les llavors, el tallareu a trossos i anireu controlant-ne el pes. Passareu les llavors per un colador per recollir el suc que afegireu a la cassola. Quan tingueu el quilo de meló el posareu a macerar, tota la nit o un mínim de 4 hores, en una cassola amb el sucre, el suc i la pell de la llimona i la beina de la vainilla oberta per la meitat al llarg. 
L’endemà ho posareu a coure a foc suau i quan comenci a bullir, pujareu el foc. Heu de deixar-ho coure entre 20 i 30 minuts, heu de remenar-ho perquè no s’enganxi, fins aconseguir el punt. 
Apagareu el foc, traureu la pell de llimona, la beina de vainilla, escumareu i ja podeu omplir el pots. 

Per saber si està tirar unes gotes en un plat fred: si quan s’inclina el plat la confitura no rellisca i qualla, vol dir que ja està al punt, si no s’ha de continuar la cocció. Empotar sempre amb calent, en el moment que s’apaga el foc. Els pots s’omplen fins dalt de tot procurant que no hi quedin bombolles, abans de tapar tirar-hi unes gotes de brandi o ginebra i un cop tapats es giren cap per avall per fer el buit. També es poden esterilitzar amb bany maria durant ½ hora. Són el mètodes més senzills i eficaços, perquè la melmelada i /o confitura es conservi durant molt de temps. 

SUGGERIMENTS.- Si voleu una melmelada fina, heu de triturar-la just quan comença a bullir, abans de pujar el foc. La beina de vainilla podeu tallar-la a trossos petits i posar-ne un a cada pot, doncs li donarà un sabor més intens al meló. Millor esperar un dies abans de començar a menjar qualsevol melmelada o confitura.

Flam de carbassó i menta

Que jo sàpiga no hi ha res escrit sobre que els flams sempre han de ser dolços, per això us proposo un flam, no dolç, fet amb carbassó i menta molt adient per fer-lo a l’estiu, doncs és lleuger i saludable. És un plat ideal per posar en un bufet lliure i si teniu convidats us el recomano especialment, ja que el podeu el dia abans i així us descarregueu de feina el dia de la reunió familiar o amb amics. 

FLAM DE CARBASSÓ I MENTA

Ingredients: 500 grams carbassó net, ratllat i ben escorregut, 6 ous, 50 grams de Parmesà o similar, 200 mil·lilitres de llet, sal, pebre, nou moscada, menta picada petitona (un bon grapat) i mantega. Opcional: ceba tendra. 

Folrareu el fons dels motllos amb un paper sulfurat untat amb mantega sobre els que hi espolsareu formatge Parmesà ratllat o similar, fet això reservareu els motlos fins l’hora d’omplir-los. 
Preparareu tots els ingredients abans que res. Ratllareu el carbassó, l’amanireu amb la sal, pebre i nou moscada i l’escorrereu molt i molt bé, doncs aquesta és la clau de l’èxit d’aquest flam. 
En un bol barrejareu tots els ingredients: ous batuts, (podeu eliminar algun rovell) formatge ratllat, menta picada petitona, llet i per últim el carbassó ben escorregut, barrejareu, omplireu els motllos, les tapareu amb paper d’alumini i els coureu al bany Maria. 

Posareu els motllos (individuals o no) en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Per desemmotllar-los heu d’esperar que es refredin i millor fer-ho just abans de servir-los passant-hi un ganivet pel lateral del motllo i amb molta cura deixar-los caure damunt d’una safata traient-ne el paper del fons. 
Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran dos flameres de 12 centímetres de diàmetre per 5 centímetres d’alt, o sigui que en tindreu ben bé per 8 persones. Jo el serveixo com a plat únic amb una abundant, variada i generosa amanida feta amb hortalisses de temporada i una panera amb pa torrat, de llavors… etcètera. 

SUGGERIMENTS.- Podeu fer-los un dia per l’altre i reservar-los a la nevera, doncs es guardaren un parell de dies. Recordeu-vos de traure’ls una estona abans de servir-los a taula, perquè no estiguin massa freds. Hi ha vegades que queda una línia d’ou al fons del motllo, com si els ingredients no s’haguessin acabat de barrejar bé, però a mi no em preocupa, ja que trobo que fins hi tot queda bé.

Musclos en vinagreta

Aquest és un plat fresc i estiuenc, doncs l’estiu és temporada de bons musclos. No tots els musclos són bons, particularment, m'agraden els musclos del Delta de l'Ebre o els de roca, però no ens enganyem avui en dia no hi ha autèntics musclos de roca, doncs els musclos que trobem a les peixateries amb el sobrenom de roca surten del mateixos vivers que els altres, però malgrat això els prefereixo cent per cent als del nord. Si els compreu bons i gustosos és una exquisidesa de plat. 

MUSCLOS EN VINAGRETA

Ingredients: 1 quilo de musclos de roca, 10 cullerades soperes d’oli d’oliva, 4 cullerades soperes de vinagre de sidra, 30 grams de pebrot vermell, 30 grams de pebrot verd, 1 gra d’all de Belltall, julivert, sal i pebre. 
Opcional: ceba tendra. 

Rentareu molt bé els musclos i els obrireu al vapor. Els deixareu refredar una mica per no cremar-vos al manipular-los, els hi traureu mitja closca i els posareu ben arrenglerats en un safata per poder-los amanir amb la vinagreta. Per la vinagreta barrejareu en un bol el vinagre, la sal i el pebre. Després hi afegireu els altres ingredients: l’oli, les verdures tallades petitones i el julivert. Remenareu bé i la repartireu damunt de cada musclo, una culleradeta més o menys per musclo. Els deixareu marinar tapats i a temperatura ambient fins l’hora de servir-los, mínim un parell hores. 
Els servireu en un plat pla o safata, un al costat de l’altre, sense que es cavalquin, tinguen cura de que cada musclo conservi la seva vinagreta i tingui el seu espai. 

SUGERIMENTS.- També els podeu traureu totalment de les closques i barrejar-los amb la vinagreta, però jo trobo que la gràcia està en la vinagreta que es queda dipositada al fons de la closca, ja que, així, a l’hora de menjar-los pots assaborir ambdós.

Salsa pesto de ruca

Fins fa alguns anys sempre havia associat la paraula pesto a salsa típica i originaria de la Liguria (Itàlia) que té a l’alfàbrega com a principal ingredient, però un dia vaig descobrir que de fet la paraula pesto ve del genovès “pestare” que vol dir picar o moldre en un morter que és la manera en que tradicionalment és preparava aquesta salsa. 
Tot i estar bàsicament associada a la pasta no deixeu de provar-la amb pèsols, mongetes tendres, patates al vapor… etcètera, etcètera.. 

SALSA PESTO DE RUCA

Ingredients: 25 grams de formatge Parmesà, 25 grams de pinyons, 35 grams d’oli, 35 o 40 grams de ruca, 1 gra d’all, sal i pebre negre mòlt. 

Triturareu al robot elèctric la ruca, el formatge Parmesà, els pinyons i l’all, hi afegireu l’oli un pessic de sal i un polsim de pebre negre mòlt, barrejareu i tastareu per si cal rectificar. Heu de tenir cura amb la sal, doncs el formatge Parmesà ja juga el paper de la sal. 
Amb aquestes quantitats heu de calcular que us sortirà salsa pesto de ruca per quatre o sis persones. 

SUGGERIMENTS.- Acostumo ha fer aquesta salsa amb les fulles de la ruca quan la mata està florida i gairebé espigada, doncs és quan té un sabor més fort i aporta a la salsa més potencial.

Flam d’ou amb lavanda

Un no pot viatjar a la Provença i tornar sense haver tastat algunes receptes fetes amb lavanda. No em desagrada utilitzar-la, però sempre amb moderació, ja que per mi, la lavanda, sempre em recorda la colònia que em posaven de petita. 

FLAM D’OU AMB LAVANDA

Ingredients: ½ litre de llet, 4 ous sencers, 100 grams de sucre i 2 cullerades soperes de lavanda (fresca o seca). 
Opcional: ½ pell de llimona. 

Posareu la llet en un cassó al foc amb la lavanda i quan arrenqui a bullir, apagareu el foc, tapareu i ho deixareu reposar fins que es refredi (mínim 15 minuts). Mestre es refreda la llet aprofitareu per cremar el sucre en el fons de les flameres. Posareu ½ cullerada de postre (2,50 grams + o -) de sucre en el fons de cada flamera, les posareu al foc fins que el sucre tingui color caramel i reservareu. 
Colareu la llet en un bol on ja hi tindreu el ous i el sucre ben batuts, remenareu, omplireu les flameres amb el sucre cremat en el fons, les tapareu amb paper d’alumini i les posareu a coure al bany Maria. 
Posareu les flameres en una safata amb un drap de cotó en el fons, hi vesareu aigua calenta fins que aquesta cobreixi la meitat de les flameres i ho posareu al forn escalfat a 180º entre uns 35 / 45 minuts. Per comprovar si ja estan cuits els heu de punxar amb una agulla fina i si aquesta surt neta vol dir que ja estan. Heu d’esperar que es refredin per desemmotllar-los. 

Calculeu que amb les quantitats de la recepta us sortiran entre 6 / 8 flams. La mida de la flamera és de 8 centímetres de diàmetre, però podeu fer-los amb flameres més petites o en un motllo únic de mida gran. 

SUGGERIMENTS.- Podeu substituir la lavanda, per romaní, safrà… o qualsevol altra aroma que us vingui de gust o tingueu a l’abast.

Empedrat a les fines herbes

L'empedrat és un plat, molt complert dietèticament parlant, tradicional de la cuina catalana que es serveix fred. Les mongetes blanques, el bacallà dessalat, les olives negres i l’oli d’oliva són ingredients bàsics i imprescindibles, tots els altres podem adaptar-los al nostre gust o possibilitats. M’agrada amb un bon variat de herbes fresques, molt especialment amb cibulet i sajolida. 

EMPEDRAT A LES FINES HERBES

Ingredients: 400 grams de mongetes blanques de Sant Pau cuites ( o qualsevol altre varietat), 200 grams de bacallà dessalat esmicolat, pebrot vermell, pebrot verd, pastanaga, olives negres, herbes fresques (orenga, sajolida, romaní, cibulet…), sal, pebre negre molt, vinagre i oli d’oliva. 
Opcional: ceba i tomàquet. 

En un bol hi posareu les mongetes cuites, el bacallà dessalat esmicolat (ho fareu amb les mans, doncs encara que sembli mentida fet així queda millor) i les verdures i herbes fresques tallades a ben petitones, salpebrarem i amanirem amb vinagre i un bon raig d’oli d’oliva. Barrejarem i ho deixareu reposar a la nevera fins l’hora de servir. Quantitats per quatre persones. 

SUGGERIMENTS: És perfecte fer-lo amb matí per servir a l’hora de dinar, però cal traure’l de la nevera una estona abans, doncs si està molt fred per sabor.

Trufes de formatge de cabra

Podeu arrebossar-les de mil i un gustos i fer-ne tants com vulgueu, doncs puc assegurar-nos que desapareixen en un vist i no vist. Són bones, decoratives, fàcils de preparar i molt adient per servir en qualsevol entremès junt amb un bon variat de altres viandes. 

TRUFES DE FORMATGE DE CABRA

Ingredients: 300 grams de formatge cabra de barra, sense l’escorça, sal, pebre negre molts i mel. Suggeriments per arrebossar: llavors de sèsam, pebre vermell de la Vera, cibulet, avellanes torrades, tomàquet Crunch Ingredissimo, pebre rosa, Parmesà ratllat… 

Posareu cada un dels ingredients que hàgiu seleccionat per arrebossar en un bol individual. En un altra bol hi posareu el formatge de cabra esmicolat, sense l’escorça, salpebrareu i barrejareu bé. Fareu boletes de 15 grams i les deixareu en una safata. Heu de calcular que us sortiran unes 18-20 boletes o sigui que heu de preparar 5 tipus d’arrebossats diferents -dos bolets per arrebossat-, però podeu improvisar i fer-ho com us vagi millor. 

Barrejareu la mel amb unes gotes d’aigua per liquar-la una mica i unteu-hi la superfície de cada una de les boletes. Poseu la boleta dins del bol on hi ha l’ingredient amb que voleu arrebossar i feu rodolar fins que quedi recoberta per un igual. Poseu-les a la mateixa safata en la que vulgueu servir-les a taula i repetiu el mateix sistema amb totes les boletes i tots els diferents arrebossats. 

Podeu menjar-vos-les tot seguit o bé reservar-les a la nevera fins més tard. Si us decanteu per la segona opció, recordeu-vos de traure-les una ½ abans de servir. 

SUGGERIMENTS.- Podeu calcular que amb un cullerada de postre de cada arrebossat us sortiran dues boletes, amb el pebre vermell de la Vera amb ½ en tindreu prou.

Tonyina marinada amb soia i gingebre

A tots aquells que sou poc amants de menjar tonyina fresca, puc assegurar-vos que aquesta recepta us farà canviar d’opinió. 
La base d’aquesta marinada és la salsa de soia que sempre dóna un toc asiàtic a qualsevol plat i el gingebre, però un simple gra d’all li aporta una característica molt interessant. 

TONYINA MARINADA AMB SOIA I GINGEBRE
 
Ingredients: 250 grams de tonyina fresca, 2 o 3 cullerades soperes de salsa de soia, gingebre fresc, 2 grans d’all de Belltall, oli i 1 o 2 cullerades soperes de llavors de sèsam. 
Opcional: ruca i patates vapor amb la seva pell. 

Posareu els talls de tonyina a marinar amb la salsa de soia, el gingebre i els alls tallat a làmines fines a la nevera entre 3 o 4 hores, a la meitat doneu-hi la volta perquè quedin ben amarats per ambdós costats. 
Torrareu les llavors de sèsam a foc viu en un paella amb un rajolí d’oli, però no massa, durant 3 minuts més o menys. Heu de vigilar-les i remenar-les de tan en tant perquè no es cremin. Quan ja les tingueu torrades hi afegireu el talls de tonyina escorreguts, però sense les làmines d’all i gingebre. La paella l’heu de tenir ben calent al posar-hi la tonyina, doncs així quedarà ben segellada. El temps de cocció dependrà de com us agradi la tonyina de cuita. 

M’agrada servir-la amb unes patates bullides al vapor amb la pell i unes fulles de ruca o enciam fulla de roure amanit amb un raig d’oli d’oliva, però la guarnició podeu decidir-la vosaltres mateixos segons lo que tingueu a mà o us vingui de gust. Les quantitats són per dos persones. 

SUGGERIMENTS.- Si utilitzeu una paella que sigui més gran que la mida dels talls de tonyina i cobriu el fons de llavors de sèsam, tindreu llavors de sèsam torrades suficients per ambdós cares. No poseu sal a la tonyina, ja que la salsa de soia ja és salada.

Clafoutis de cireres

El clafoutis és un espectacular pastís tradicional francès fet amb cireres. El meu consell és que no el feu mai amb cireres sense pinyol, doncs lo realment deliciós d’aquest pastis és el sabor i textura de les cireres senceres. Si els hi traieu el pinyol, lo que esteu fent és un pastís de cireres, però no un “clafoutis de cireres”

CLAFOUTIS DE CIRERES

Ingredients: 2 ous, 80 grams d’ametlla triturada, 20 grams de farina, 100 grams de sucre, 100 mil·lilitres de llet, 1 cullerada de cafè de pasta concentrada de vainilla Bourbon i 250 o 300 grams de cireres amb pinyol. 
Engreixar motllo: mantega i farina. 
Opcional: sucre llustre. 

Rentareu les cireres, les deixareu escórrer, les eixugareu i reservareu. Batreu els ous amb el sucre, hi afegiu la llet i la vainilla, barrejareu de nou, hi afegireu la ametlla triturada i la farina tamisada i barrejareu fins que tingueu una massa lleugera. 
Vessareu la massa en un motllo de 20 centímetres de diàmetre, engreixat amb mantega i espolsat amb farina, repartireu les cireres per tota la superfície i el posareu al forn escalfat a 180º damunt d’una reixa entre 35 - 45 minuts. Per saber si ja està cuit heu de punxar-lo amb un escurades 
Traureu el clafoutis del forn i el deixareu refredar a temperatura ambient abans de empolvorar-lo amb sucre llustre. El clafoutis també està deliciosos fresquet, així que si voleu podeu posar-lo a la nevera (tapat amb paper film) i servir-lo com un postre fred. Si us decidiu per la segona opció no hi poseu el sucre llustre fins el moment de servir a taula. Recordeu que és un postre que no aguanta gaire, o sigui que millor consumir-lo en un dia. Amb les quantitats d’aquesta recepta heu de calcular 6 porcions. 

SUGGERIMENTS.- Com no és fàcil de traure’l del motllo lo millor és fer-lo en un motllo que es desmunti o bé amb un motllo de ceràmica bonic que pugui anar al forn i després a taula. Quan està el forn la massa puja bastant, no us amoïneu, ja que al traure’l del forn baixarà.

Olivada - Tapenade

La “tapenade ” és una salsa d’olives que s’acostuma a menjar sobre llesques de pa torrat. Hi ha receptes que porten anxoves i tàperes o ambdós, però la millor recepta (que n’hi ha moltes) és aquella que el gust de les olives no queda amagat per cap altre sabor. 

OLIVADA - TAPENADE

Ingredients: 400 grams d’olives negres sense pinyol, 2 grans d’alls de Belltall, 1 cullerada sopera de suc de llimona, oli, pebre i farigola seca (opcional) 

Traureu els pinyols de les olives, les triturareu i les posareu en un bol on hi afegireu el suc de la llimona, un polsim de pebre, una mica de farigola seca (opcional), un bon raig d’oli i una part dels grans d’alls picats al morter, barrejareu molt bé i ho tastareu per equilibrar els sabors, ja que el gust de l’all no domini, per això el suggeriment de no posar-hi tots els alls picats de cop, doncs així sempre ho podem rectificar. Quan estigui al vostre gust la posareu en un pot de vidre. A la nevera es guardarà un parell de setmanes. 

SUGGERIMENTS.- No la feu mai amb olives comprades sense pinyol, doncs tenen un gust estrany. Com més bones siguin les olives, millor us quedarà l’olivada.